DADES BÀSIQUES DE VALLDOREIX

Superfície: 9,8 km2
Xarxa viària: 94,17 km
Nombre d’habitatges: 2900
Primeres residències: 2214
Segones residències: 686
Densitat de població: 770 hab./km2
Mitjana d’habitants per habitatge: 3,41

Zona de parc forestal: 5, 23 km2
Zones verdes: 1,3 km2

Barris de Valldoreix:

Mas Roig, Aqualonga, Ca n’Enric La Miranda, Can Cadena, Colònia Montserrat, La Barceloneta, La Guinardera, Les Bobines, Mas Fuster, Mas Roig, Monmany, Regadiu, Rossinyol i Sant Jaume

EL TOPÒNIM DE VALLDOREIX

Valldoreix:  Aquest topònim, que dóna nom a la població ha generat sempre molt interès i curiositat, no només per la seva grafia sinó també per la seva pronunciació. De fet algunes vegades s’ha escrit en documents i mapes com “Valldoreig”, grafia totalment errònia. Els filòlegs i historiadors no s’han posat d’acord en l’origen d’aquest topònim; ja al s. XIX Mn. Joan Segura es preocupà pel seu origen. Per alguns, és l’aglutinació de vall d’oreig, de vall i d’oreig (vent suau). Alguns creuen que ve de les paraules llatines Vallis (vall) i Aurexi (cosa daurada). D’altres el fan derivar de vall i de l’antropònim llatí Aurexi, o bé Lauridius. D’altres el relacionen amb l’arbre dit llorer. Alcover i Moll diuen que:

 “segurament compost del substantiu vall de + un nom personal, Oreix; en un document de l’any 993 apareix el topònim amb la forma Valle Aurex.... Caldria tenir present, però que existia un nom personal medieval Lauridius i no seria estrany que un valle Lauridi hagués donat en català Valldoreix”. (A.Mª Alcover-F.B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca, vol. II p. 227)

Griera pensava que el topònim provenia de la forma Valle Aureto. Coromines va més enllà i aporta segurament la clau: ell creu que el topònim es formà de la combinació de Vall i d’un nom personal Urixo, -onis i Urixu, nom de formació ibero-aquitana amb uri vila o ur aigua i el sufix ibero- aquità –XO.  Per tot això sembla que Valldoreix vol dir la Vall d’Aurixo, i possiblement aquest va ser un bonus homine de finals del s. IX que va participar en la repoblació d’aquesta contrada i liderà a una de les comunitats rurals que repoblaren la zona.