Una Entitat Municipal Descentralitzada és un tipus d’entitat d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), és a dir un govern local per sota d’un municipi, una autonomia a l’interior d’un municipi.

La Constitució de 1978 reconeix el principi d’autonomia local i el de descentralització. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) declara a l’article primer que totes les entitats locals gestionaran amb autonomia els seus interessos propis i a l’article 3.2 confirma que gaudeixen, també, de la condició d’entitats locals aquelles entitats d’àmbit territorial inferior al municipal instituïdes o reconegudes per les comunitats autònomes de conformitat amb l’article 45 d’aquesta llei.

Perquè ho diu clarament l’article segon del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

A l’article 86.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.  Als articles 79 a 83 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

L’article 86.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.”

Es poden constituir en EMD les concentracions de població que dins d’un municipi constitueixin nuclis separats a iniciativa de la majoria dels veïns interessats o de l’ajuntament. Posteriorment, s’haurà de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a 60 dies, per tal que els veïns hi puguin formular els suggeriments o les al·legacions que considerin adients.

La constitució d’EMD requereix l’aprovació definitiva del govern de la Generalitat i en tot cas s’hauran de complir tres requisits:

1.- La constitució no pot comportar una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis generals del municipi.
2.- Haurà de comptar amb recursos suficients per a complir les seves atribucions.
3.- Han de concórrer circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que ho requereixen.

Són dos, d’una banda el president o presidenta, que és elegit directament pels veïns de l’entitat pel sistema majoritari, i d’altra banda, la junta de veïns, formada pel president o presidenta i pels vocals, en un nombre equivalent al terç dels regidors que integren l’ajuntament del municipi, que en cap cas no pot ser inferior a dos.

És característic de les EMD el fet que els vocals que integren la junta de veïns han de residir al terme de l’EMD, la qual cosa no succeeix en el cas dels regidors dels ajuntaments en què no és requisit la residència, és a dir, l’empadronament al municipi els interessos del qual hauran de defensar.

L’article 82 fa la següent llista:

1. Vigilància dels béns d’ús públic i dels comunals.
2. La conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals.
3. L’enllumenat públic i la neteja viària.
4. L’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o la comarca.
5. L’ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.
6. La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic.
7. Les activitats culturals i esportive

Els càrrecs de les EMS són escollits el mateix dia de les eleccions municipals.
Els votants d’una EMD voten en dues urnes, una per escollir els regidors a l’ajuntament del municipi, i una altra urna on dipositaran una papereta en la que hauran marcat un nom d’un dels candidats a president/ de l’EMD.
El president/a de l’EMD serà escollit, per tant, per sufragi universal directe dels electors, mentre que els vocals seran nomenats pels partits polítics, en funció dels resultats de les urnes a eleccions a regidors de l’ajuntament del municipi dins l’àmbit de l’EMD.

L’existència d’entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi, i  el seu reconeixement jurídic de nuclis de població separats amb una certa identitat pròpia, té els seus orígens a finals del segle XIX . Aquest reconeixement es fa especialment palès a partir de l’Estatut Municipal de 1924, que regula l’existència de les anomenades “entitats locals menors”. Aquesta figura es perllonga en la legislació franquista del règim local, fins a ser adaptada a l’ordenament constitucional per la LBRL, que les regula sota el nom genèric d’entitats d’àmbit territorial inferior al municipi, deixant un ampli marge a les Comunitats Autònomes per a l’establiment del seu règim jurídic.
A Catalunya, consta la creació d’entitats inframunicipals des de principis del segle XX. Hi ha alguns períodes significatius: finals de la dècada dels 50 i principis dels anys 70, en què es creen gairebé 2/3 parts de les entitats existents avui, en bona part, com a mesura correlativa a la seva supressió com a municipis independents. En aquest sentit, cal dir que 30 de les actuals entitats havien estat, durant el segle XX, municipis independents.
L’any 1992 s’acorda pel Govern de la Generalitat, en compliment de l’establert per la disposició transitòria segona de la Llei 8/1987, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la continuïtat de la major part d’entitats existents, anomenades fins aleshores, “entitats locals menors” (a l’empara de la legislació de règim local anterior) com a “entitats municipals descentralitzades”.
A partir d’aleshores el nombre d’entitats municipals descentralitzades ha continuat a l’alça d’una manera moderada, passant de les 51 existents l’any 1992 a les 58 actuals.

Les entitats municipals descentralitzades són el 6% respecte al nombre total de municipis existents a Catalunya (946). Tanmateix, la tendència de les darreres dècades indica un moderat augment de la xifra d’entitats municipals descentralitzades, havent passant de les 51 existents l’any 1992, a les 58 actuals.

 Distribució en el territori.

Gairebé la totalitat de les entitats municipals descentralitzades (54, el 93%) es concentren a la província de Lleida i, molt especialment, en les comarques del sector nord-occidental de Catalunya (Val d’Aran, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell), que reuneixen més de 2/3 del total. Per la seva banda, a la província de Tarragona hi ha 4 entitats municipals descentralitzades, a Barcelona, dues, mentre que a Girona no n’hi ha cap de constituïda.

Diversitat entre els municipis dels que formen part.

Entre els 30 municipis que compten amb entitats municipals descentralitzades hi ha també diferències apreciables. Hi ha municipis que tenen més d’una entitat municipal descentralitzada en el seu territori, donant-se casos extrems com els de Les Valls de Valira o Vielha e Mijaran, en els que s’hi concentren fins a set.
Així mateix, la dimensió i característiques dels municipis “matriu” són també diverses, ja que trobem municipis de les característiques d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb només 251 veïns, fins a capitals com Tarragona, amb més de 130.000 o Sant Cugat del Vallès, amb més de 75.000 veïns.

Diversitat demogràfica.

La mitjana poblacional d’una entitat municipal descentralitzada a Catalunya se situa en els 410 habitants. Ara bé són ben poques les entitats municipals descentralitzades que se situen entorn aquesta xifra, ja que es dóna una forta disparitat demogràfica entre elles, que va des d’entitats com Arestui o Sellui (al Pallars Sobirà), que no superen els 20 habitants, fins als més de 7.000 de Valldoreix. En concret, més de la meitat de les entitats municipals descentralitzades (32) no superen els 100 habitants, unes altres 14 tenen entre 101 i 250 habitants; en 9 hi viuen entre 251 i 750 habitants i, finalment, tres d’elles (Valldoreix, La Canonja i Jesús) superen amb escreix els 3.500 habitants.

Diversitat econòmica.

La dimensió poblacional va inevitablement lligada a l’activitat econòmica predominant en l’entitat. Les entitats menys poblades són a comarques de muntanya i rurals, amb una intensa dedicació agrícola, ramadera i -cada cop més- turística, les entitats més poblades arriben a assolir dimensions demogràfiques que en molts casos superen les de bona part dels municipis catalans i la seva economia es troba molt més diversificada, lligada en moltes ocasions a la dels seus municipis, que acostumen a ser poblacions mitjanes amb un marcat predomini industrial o del sector serveis. Algunes EMD tenen el seu origen en nuclis de població que en el seu moment van ser municipis o que van passar a pertànyer d’un municipi a un altre.

Diversitat en l’extensió territorial.

Hi ha entitats municipals descentralitzades amb grans extensions territorials (superiors 100 km²), molt per sobre de la mitjana dels municipis catalans (entorn als 33 km²). Les entitats més extenses es troben alhora entre les menys poblades. Aquesta àmplia extensió territorial i l’escassa densitat de població pot il·lustrar la importància del territori en la configuració de la majoria d’aquestes entitats, especialment en aquelles en què la dedicació principal es concentra en les activitats ramaderes, agrícoles i forestals.
Contràriament, en les EMD situades fora de les zones de muntanya, la densitat poblacional augmenta i la seva extensió territorial se situa, en la major part dels casos, per sota dels 10 km².

L’Agrupació d’EMD de Catalunya va néixer el dia 4 de maig de 1993 sota la presidència de l’EMD de Valldoreix. Està inscrita en el registre d’organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya el 17 de maig de 1996 amb el número C001/1996. Aquesta aplega els 58 governs locals de les EMD catalanes, representant a més de 23.500 habitants.

La primera trobada va ser a Valldoreix el 15 de setembre de 1990, la segona a la Seu d’Urgell el 27 d’abril de 1991, i la tercera el 18 de juny de 2005 a Valldoreix.

Actualment la presidenta de l’Agrupació d’EMD de Catalunya és la senyora Montserrat Turu i Rosell, presidenta de l’EMD de Valldoreix.

D’acord amb el Registre d’Entitats Locals del Ministeri d’Administracions Públiques (juliol de 2007), a Espanya hi ha 3.718 entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), el que representa el 45,8% sobre el total de municipis existents (8.111) i gairebé el 30% del total d’entitats locals inscrites en aquest registre (12.998). Les tradicionalment anomenades “entitats locals menors” són una realitat molt present en el món local.
De la distribució  per Comunitats Autònomes, destaca per sobre de qualsevol altra,  la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, on es concentren 2/3 parts (2.226) del total d’EATIM de l’Estat. Per contra, ni Canàries ni la Regió de Múrcia tenen inscrita cap entitat d’aquest tipus.
A Catalunya hi ha 58 entitats municipals descentralitzades (nom que reben les entitats inframunicipals en la legislació catalana). Xifra allunyada, en termes absoluts, de les de Cantàbria (524), Navarra (353) o el País Basc (340), que segueixen a  Castella i Lleó en nombre d’entitats en el seu territori.